Durant el curs escolar 2011-2012, l’escola Ramon Llull posa en marxa el seu primer projecte de cooperació internacional amb Gàmbia.

 

Una de les majors problemàtiques que cal abordar en tot projecte de cooperació internacional, és la sostenibilitat d’aquest. Qualsevol actuació, per petita que sigui, ha de preveure mesures que garanteixin la durabilitat de l’acció en el temps, donant-li d’aquesta manera sentit propi.

 

Per això, s’han de dissenyar polítiques de sostenibilitat d’acord amb les possibilitats tant dels donants com dels beneficiaris, per aquesta raó cal buscar fórmules de sostenibilitat que neixin sobre el terreny, que no ens vinguin imposades, o si es vol, condicionades des de la nostra òptica paternalista, aliena en moltes ocasions a la mateixa realitat de l’entorn socioeconòmic que caracteritza les comunitats beneficiàries.

 

Per això; sostenibilitat sí, però allà.

 

L’escola Ramon Llull s’ha proposat així, destinar tots els fons obtinguts, a generar riquesa. Estem convençuts que és el que ens garantirà l’èxit i la durabilitat de l’acció que ens disposem a emprendre.

 

Després de mesos de treball i assessorament, vam observar que els models favorables a la creació de riquesa requeien bàsicament en formules assentades en la seva realitat natural o socioeconòmica, de fàcil implantació i posterior desenvolupament. Entre elles, podríem destacar el tèxtil, el transport, l’agricultura i l’apicultura. Totes i cadascuna d’elles són característiques de Gàmbia, de manera que no generen cap impacte social, i solen ser ben rebudes per qualsevol comunitat.

 

És així com vam decidir centrar la nostra acció pel 2012 en la participació en un projecte d’apicultura, amb la intenció de poder assentar unes bases sòlides que ens permetessin recollir el fruit de forma contínua en el temps, garantint així la continuïtat de l’acció de forma indefinida.

 

Aquest projecte, no només aporta recursos propis a la comunitat, sinó que alhora genera llocs de treball i el més important, permet una diversificació de l’activitat econòmica independentment de l’agricultura. El 90% dels ingressos familiars depenen de l’activitat agrícola i una diversificació permet la sostenibilitat per sobre de temporades de baixa productivitat d’aquest sector.

 

D’altra banda, l’entorn rural s’està veient afectat en els últims anys per una sèrie de problemàtiques provocades per la despoblació per falta de recursos, per l’emigració dels més joves i per la desforestació. La implantació d’un projecte com el del rusc de mel que, al seu torn, compta amb certa tradició al país, és una manera de fer front a aquestes problemàtiques, dotant a les comunitats rurals, d’expectatives, tant econòmiques com socials.

 

En aquesta direcció, ja fa 2 anys que a la comunitat de Berefet, població de poc més de 500 habitants, va començar l’aventura de la granja apícola amb excel·lents resultats, generant llocs de treball i el que és més important, riquesa en el poblat.