Aquí trobaràs un recull de les experiències viscudes
pels viatgers de Mirada Oberta
Dues setmanes màgiques...
Pol Domènech
Encara no se com va anar, però la mare ens va dir que tota la família aniríem a Gàmbia aquell estiu del 2012. El dia del viatge va arribar i jo no tenia cap mena d’expectativa. Crec que aquest fet va fer que fos una de les millors experiències humanes que jo mai he viscut. Vam arribar a Àfrica i per mi va ser com entrar en un núvol on el temps no passava. Recordo que fins hi tot les coses més quotidianes prenien una dimensió diferent a Gàmbia, i és que Àfrica, i Gàmbia en particular, em van enamorar. Recordo marxar sabent que aquelles dues setmanes havien sigut màgiques i que hi havia de tornar.
País petit amb un gran cor!
Ona Reig
Mirada Oberta m’ha obert la porta a conèixer el país tant ric i tant interessant que pot arribar a ser Gàmbia. És un dels països més petits de l’Àfrica, però tot i això tota la gent que hi habita té un cor molt gran. Allà vaig fer amistats que encara em duren avui en dia, sobretot de la gent del camp on vam estar dormint durant l’estada. Et recomano aquesta experiència al 100%, si vols conèixer, desconnectar i gaudir durant una setmana a l’estiu.
La màgia de Gàmbia fa que tothom connecti!
Mariona Domènech
La meva primera experiència amb Mirada Oberta va ser quan tenia 14 anys, i la segona vegada hi vaig anar amb 16. Trepitjar l'Àfrica va ser el descobriment d'un nou món ple de sorpreses i noves experiències. Personalment amb aquell viatge vaig poder obrir totalment la ment, deixant entrar totes les noves coses que van anar apareixent al llarg dels dies. A més a més d'obrir la meva mirada, la ment, i creixent com a persona, el viatge amb grup va ser molt enriquidor perquè vaig poder conèixer gent nova que amb pocs dies es va acabar convertint en la meva família, units per les fortes vivències que compartíem junts. Entre la gent jove vam crear una forta energia que va donar vitalitat al grup i és curiós que en aquesta situació diferent i especial, tots vam acabar unint-nos també amb la gent més gran, als més petits... persones tan diferents de mi que mai hagués pensat que em podria connectar d'aquella manera. La màgia de Gàmbia fa que tothom connecti!
Obrir els ulls
Pau Muntanyola Herrero
La veritat es que em va agradar molt, es un viatge molt recomanable. El que més em va agradar va ser la gent, ja que es molt amable. Com a lloc, el camp esta molt bé, i el recomano. Tots els llocs que es visiten son molt interessants, i macos. Recomano molt ajudar a aquesta ONG ja que a Gàmbia nececciten la nostra ajuda. Recomano també fer aquest viatge ja que et fa obrir els ulls.
Compartir i aprendre junts
Pep Escolano
Hi ha molt que cal explicar, el viatge dóna per pensar en moltes coses. El més important és donar-vos les gràcies pel vostre treball organitzant aquesta trobada que en ajuda a tenir la mirada oberta. Moltes gràcies. Des de l'Institut Escola Costa i Llobera encara hem de fer molt de camí, comptem amb vosaltres per compartir i aprendre junts.
Un viatge que perdura en el record
Olga Mestres
Aquest estiu volia fer un viatge diferent; per la web vaig veure l'oportunitat de participar en el viatge solidari a Gàmbia amb Mirada Oberta. Vaig contactar amb l'Anna Ferrer, és la persona que lidera aquest projecte, ell em va explicar la proposta i vaig començar a il·lusionar-me. No coneixia ningú dels integrants del viatge, però vaig pensar que era una bona oportunitat i això no era cap obstacle. No entenia molt bé que es tractava, realment vaig marxar amb poques expectatives i el cor i la ment ben oberts...... Vam fer una trobada, ens vam presentar i ja allà vaig pensar que aquest viatge aniria bé, vaig tenir molt bones vibracions. Les persones que volen fer un viatge solidari tenen un tarannà especial. El dia 21 de juliol del 2015 a les 18 hores vam quedar a l'aeroport del Prat i vam iniciar tots plegats una aventura de 7 dies ben intensos, plens de bons projectes, moments molt emotius i records inoblidables. Gàmbia, és un país màgic, preciós, envoltat d'un verd preciós i del riu Gàmbia amb tota la seva majestuositat. Vam conèixer els seus habitants, gent senzilla i acollidora, amb pocs recursos i amb un gran cor. Vam conèixer el país des de dins, no com uns turistes sinó com un grup de gent amb ganes de conèixer el país des de dins, rodejats per ells mateixos i amb uns projectes de cooperació, plens d'il·lusions i bons desitjos. Vam ser molt ben acollits, ens van ensenyar racons on l'ull viatger és difícil d'arribar. Va ser un luxe la nostra estada al "Berefet Camp" uns bungalous portats pel Luis i la Maria, uns madrilenys que fa deu anys que viuen a Gàmbia, ens van fer la nostra estada immillorable. Aquest meravellós viatge ens va ajudar a entendre i conèixer des de dins que hi ha darrere una ONG o un projecte de cooperació, com funciona, com treballen i tota la seva infraestructura. L'Anna va liderar el grup vetllant sempre per nosaltres i atenta a qualsevol contratemps. Tot va anar de meravella, genial, fantàstic.... no tinc més adjectius per definir-ho. Des d'aquí et dono les gràcies per fer aquest viatge tal com va ser. He tornat de Gàmbia amb molt bons records, molt bones vibracions, grans experiències i bons amics. Ha sigut un viatge totalment recomanable, que no s'acaba en el moment d'arribar a Barcelona, es converteix en un viatge amb molt valors i amb unes imatges impactades a la nostra retina i al nostre cor.
Obrir!
Eva Juncosa
El viatge a Gàmbia amb mirada oberta ha estat fascinant. M'ha obert la mirada, la ment, el cor, les sensacions i tot el que es pugui obrir! Coneixeràs Gàmbia d'un manera molt autèntica, respectuosa i solidaria. Podràs entendre una mica com és Gàmbia i també que fa un projecte de cooperació d'una escola catalana en aquest pais. i Tot això acompanyada amb unes persones d'una qualitat humana excepcional.
Enriquir-se
Pilar Revilla
Noves cares, nous paisatges, noves experiències. Cada any el viatge a Gàmbia ens regala sensacions que ens enriqueixen.
Mirada Oberta
Anna Ferrer
El viatge a Gàmbia sempre aporta perspectiva, ensenyances, una mirada més oberta al món i una experiència inoblidable.
Un conte gambià...
Albert Domènech
Al final de la carretera el veig avançar lentament. Porta uns pantalons marrons de pinces molt lletjos que li queden perfectes. Una camisa de quadres blancs i blaus mig descordada deixant visibles una pectorals brillants i forts. Porta amb elegància un gorro de llana de color marró brut al cap i una canya a la boca. Avança a passes lentes i llargues, passes despreocupades, que no tenen por. Es com una lenta dansa compassada d’un ballarí atleta i atractiu que coneix el ritme adequat. La delicadesa d'avançar els peus buscant un nou impuls que el fa elevar-se com si fos un ocell a punt d'aixecar el vol. Es la bellesa d'un cos bonic avançant alegre sense presses, sense angoixes... A mi m'agradaria caminar així. Passa just per davant meu i amb un somriure de dents blanques em saluda. M'allarga la mà, em pregunta com estic, how are you, m’explica que li diuen Duda i te dinou anys. Va a casa del seu germà. Torna a somriure, i jo m'adono que també estic somrient, que m'agrada estar-me allí plantat sota el sol gambià, escoltant com en Duda m'explica que té setze germans de tres mares diferents, que ara té vacances i que estudia, tot i que no entenc de què. Ara passarà uns dies a casa el germà gran, tampoc sap quants ni molt menys que farà després. El temps no li exigeix previ avís, la vida es avui i el futur també. Ell marca el compàs, i es rítmic i sap dansar alegre per sobre de les limitacions d'una vida simple, i curta, que demà tornarà a començar.
Duda ha marxat. Jo continuo assentat sota l'arbre de cotó de seda, miro al meu voltant i es evident de que em sento estrany. Un món diferent, una manera de mirar, de somriure, de parlar, d'esperar, de menjar. Jo vinc d'un món ple de presses, d'angoixes provocades per l'incapacitat de gestionar les nostres necessitats reals. Em pregunto si seré capaç d'aprendre a minimitzar les contradiccions en les que visc, si seré capaç de trobar el caminar de l'amic Duda, si podré ballar alegre per sobre de la corda fluixa del temps, del dia que em toca viure sense estar condicionat pel demà, o el demà passat.
Cau la tarda, els nens continuen corrents amunt i avall. "Tubab, tubab" em criden contents. Aixequen les dues mans, em saluden alegres. Una cabra passa per davant meu arrossegant una corda amb una estaca lligada al final. Set ocells de color groc juguen entre les majestuoses branques del baobab. El sol gambià marxa i van apareixent silenciosament mil llums en la foscor. Un home, no se si gran o molt gran, em saluda. S'apropa, em pregunta si estic bé, i li dic que si, que estic estranyament relaxat veient passar la tarda davant meu i que tots els actors que l'han acompanyat han estat meravellosos. Somriu. Em pregunta si tinc gana, li dic que no ho se, que no hi havia pensat, però que potser si. Em convida a casa seva. El meu fill amb la dona i els nens han marxat avui a Brikama a visitar un parent, segur que hi ha un plat a taula per tu. Gràcies, m'agradarà passar una estona amb la teva família. Jo intento veure on poso els peus, ell sembla que avanci amb els ulls tancats enmig de la negror. Girem a la dreta i a pocs metres entrem al seu compound. Al mig del pati hi ha una dona remenant una olla que es calenta amb un petit foc de quatre troncs. Set nens corren al seu voltant. La nit es presenta agradable. Conversa tranquil·la, bon menjar i millor companyia. Cau la nit, o la matinada, o potser comença un nou dia a Berefet, crec que he perdut el temps de vista i això m'agrada. Baixo caminant lentament cap el riu, tinc son. Vaig a dormir. Bona nit.
